Una pandèmia colpeja el planeta. els governants s’acusen els uns als altres.
Les veïnes i els veïns s’organitzen per fer-hi front.
La pandèmia de la COVID 19 és el context d’aquesta iniciativa. Una situació absolutament desconeguda i desconcertant per totes nosaltres que ens ha fet viure i sentir coses noves, inèdites i profundes. El confinament ens ha separat i ens ha unit. Ens ha mostrat vulnerables i ens ha fet fortes. Ens ha fet capaces de fer possible l’impossible.
Com a festivals de cinema integrants del Tectònic, la pandèmia ens ha afectat en dues dimensions, en la forma i en el fons.
En la forma: Com a iniciatives culturals, hem vist com l’embat del confinament i el posterior distanciament colpejava la cultura, un món ja de per sí precari i, que veia la seva activitat completament aturada i sense perspectives clares de reactivació.
El sector del cinema hem viscut l’aturada amb molta preocupació, com si es tractés de l’estocada final, però no ho serà, cal repensar i enfortir el sector per aconseguir fer-lo més resilient.
En el fons: La pandèmia ha mostrat amb molta claredat i contundència les vulnerabilitats del sistema. El canvi que reclamem des dels nostres festivals s’ha mostrat més urgent que mai. La defensa de la salut pública, dels drets humans i la pau, el respecte a la diversitat, la lluita contra les desigualtats, la lluita contra el canvi climàtic, la necessitat de debats profunds que no simplifiquin la realitat, posar les cures al lloc central que ocupen a les nostres vides i reconèixer que les dones suporten de manera molt majoritària i desequilibrada la responsabilitat en el manteniment de la vida a les nostres societats. Hem vist que el més important és la vida. Protegir la vida de les persones no vol dir més càmeres de vigilància, més tancs ni més fronteres, sinó més hospitals i més escoles, més habitatge assequible, més serveis públics i, sobretot, més igualtat.
El Tectònic està aquí per, a través del cinema, fer que les ones pel canvi es propaguin el més lluny possible.